Fa vint anys que no treballen junts. Fa vint anys que no es parlen.
Al teatre, sembla que no hi haurà manera d’entendre’s. Malgrat que tots dos volen tornar a actuar junts hi ha massa ferides encara obertes. Decideixen no actuar.
Un d’ells proposa canviar a última hora el text que anaven a interpretar: Però com representarem un text que no hem assajat? Que no hem memoritzat? El farem amb el text a les mans.
L’últim ball vol ser un homenatge a tants i tants actors i actrius teatrals anònims que mès enllà de l’èxit o el fracàs, del reconeixement o dels premis, han fet feliç a molta gent.
----
Hace veinte años que no trabajan juntos. Hace veinte años que no se hablan.
En el teatro, parece que no habrá manera de entenderse. A pesar de que los dos quieren volver a actuar juntos hay demasiado heridas todavía abiertas. Deciden no actuar.
Uno de ellos propone cambiar a última hora el texto que iban a interpretar: ¿Pero cómo representaremos un texto que no hemos ensayado? ¿Que no hemos memorizado? Lo haremos con el texto en las manos.
L’últim ball quiere ser un homenaje a tantos y tantos actores y actrices teatrales anónimos que más allá del éxito o el fracaso, del reconocimiento o de los premios, han hecho feliz a mucha gente.